Com s’adapta la IA als graus universitaris de l’ERAM?

Miquel Bisbe, director i fundador de l’Escola Universitària de les Arts ERAM – UdG, ens explica com entén que la IA canvia el sector artístic i com s’adaptaran els estudis artístics de la universitat al nou context tecnològic i social.

Quin és el futur, a parer teu, de la intel·ligència artificial generativa?

El que hem observat fins ara amb aquest tipus d’intel·ligència artificial és que sempre ofereix respostes basades en coses que ja existeixen. Aquesta característica estableix una gran diferència entre el fet de crear alguna cosa nova o tenir una personalitat pròpia, i els resultats que proporciona la intel·ligència artificial, que es limiten a informació ja coneguda.

Per tant, el que pots esperar d’una intel·ligència artificial és més del mateix: respostes habituals, comunes i corrents. En canvi, no pots esperar que generi resultats diferents, inesperats o realment innovadors. Així doncs, conceptes com la divergència, el pensament lateral o la creativitat que va més enllà dels límits habituals queden fora del que aquestes eines poden oferir.

Com s’ha d’adaptar l’ERAM al cada cop més extens ús de la IA?

Si som una universitat artística i volem preparar els nostres estudiants pel futur, és vital que treballem per fomentar que aquests alumnes desenvolupin una personalitat i un criteri propi, i la capacitat de crear amb un enfocament diferenciat respecte als altres.

Això implica que el nostre pla d’estudis es centri en l’objectiu de formar professionals que no només siguin competents, sinó que també siguin capaços de destacar per la seva originalitat i autenticitat.

Creus que la IA pot arribar a substituir els professionals del sector artístic?

Hi ha una gran diferència entre deixar que la intel·ligència artificial et domini o ser tu qui la domini. Si una persona no ha llegit mai llibres ni ha escrit mai i demana a la intel·ligència artificial que generi un text, dependrà completament d’ella. El text pot ser bo, mediocre o molt dolent, però aquesta persona no tindrà les eines per distingir-ne la qualitat perquè li falta el context i el coneixement previ per avaluar-lo. En canvi, si algú ha llegit, ha escrit i té formació, serà capaç de veure com millorar el text generat per tal d’adaptar-lo a les seves necessitats. 

Això posa de manifest una realitat: si volem que les intel·ligències artificials siguin realment útils i productives, no podem dependre’n completament. Hem de ser nosaltres qui les guiem, dirigim i controlem.

Per aconseguir-ho, cal que els estudiants coneguin i experimentin tots els processos creatius i tècnics per si mateixos. Només així, quan demanin ajuda a la intel·ligència artificial, podran jutjar si el resultat és adequat o no. 

Això és similar a l’ús de la calculadora: podem calcular operacions complexes amb ella, però si no haguéssim après a sumar, restar, multiplicar o dividir, no entendríem els resultats que ens ofereix. Per exemple, si multipliquéssim 3 per 4 i el resultat fos 1.200, només sabríem que és erroni perquè coneixem les bases del càlcul. Si no tinguéssim aquest coneixement previ, acceptaríem el resultat com a vàlid sense qüestionar-lo.

A partir d’aquestes reflexions, és evident que hem de centrar-nos a treballar la part més humana dels estudiants: les competències transversals i les habilitats “soft”. Aquestes capacitats seran les que realment els ajudaran a diferenciar-se i a desenvolupar-se en un futur dominat per la tecnologia.

Quines qualitats creus que són especialment importants a desenvolupar per l’alumnat d’ERAM?

Necessitem formar estudiants que sàpiguen treballar en equip, que tinguin la capacitat de prendre decisions, que siguin creatius i que es converteixin en persones capaces de resoldre problemes de manera eficient. Aquestes habilitats només es poden desenvolupar enfrontant-los a projectes pràctics, on aprenguin a aplicar els seus coneixements en situacions reals i significatives.

És essencial que la intel·ligència artificial s’integri en els nostres estudis com una eina que ajudi a millorar la productivitat i a potenciar les capacitats dels alumnes, però sempre sense perdre de vista que no ha de dominar-los ni substituir la seva pròpia iniciativa. L’objectiu és preparar estudiants que utilitzin la tecnologia com un recurs per créixer, sense perdre el control sobre el procés creatiu i de presa de decisions.

Com creus que s’ha d’adaptar el sector de les arts escèniques a les novetats de la IA? 

Si pensem en les arts escèniques, aquestes continuaran existint en el format físic que coneixem avui dia. Les arts escèniques de carrer, els espectacles en viu i qualsevol representació on hi hagi la presència d’una persona estan encara molt lluny de ser substituïdes per robots. A més, passarà molt de temps abans que la intel·ligència artificial sigui capaç d’entendre i transmetre emocions humanes de manera genuïna.

Tanmateix, la intel·ligència artificial sí que tindrà un paper important en el món digital de les arts escèniques. En el camp del cinema, per exemple, podríem veure una substitució parcial: els personatges secundaris o terciaris, aquells que simplement completen una escena, podrien ser creats i gestionats per intel·ligències artificials. Aquest tipus de tasques, més mecàniques, podrien ser automatitzades sense grans problemes.

Malgrat això, crec fermament que els papers principals, aquells que requereixen una comprensió profunda de les emocions i la capacitat d’expressar-les de manera autèntica, encara trigaran molt a ser replicats per màquines. Al cap i a la fi, una màquina no pot transmetre emocions que no hagi experimentat ni entès prèviament.

Per tant, les emocions que la intel·ligència artificial podria intentar transmetre sempre dependran d’una persona al darrere que dirigeixi, guiï i aporti una perspectiva humana. La creativitat i la innovació en les arts escèniques encara necessitaran la intervenció humana per explorar noves formes d’expressió i mantenir la profunditat i l’autenticitat que aquestes disciplines requereixen.

I aplicat al sector professional de la Moda?

La moda, al final, és una disciplina molt manual. Tot i que la intel·ligència artificial podrà ajudar en determinades parts del procés, aquesta assistència estarà més enfocada a les etapes inicials o als aspectes tècnics. Per exemple, la IA serà útil per crear prototips digitals, canviar colors de manera ràpida, visualitzar formes, simular com es comportaran els teixits o ajuntar peces per veure com queden mitjançant programaris de disseny en 3D. De fet, moltes d’aquestes funcions ja són possibles amb les eines actuals de 3D.

Tanmateix, crec que la part de muntatge i confecció manual encara serà insubstituïble, especialment en el cas de peces úniques. Quan parlem d’aquelles creacions que requereixen un treball artesanal i personalitzat, serà la mà humana qui continuarà dominant. Per contra, tot allò que estigui relacionat amb la producció massiva – com els uniformes, les peces de moda que es fabriquen en grans quantitats o els productes de consum de volum – és més susceptible de ser automatitzat o substituït per màquines i intel·ligència artificial.

Per tant, hem de dirigir els nostres alumnes cap a un camí que faci valdre allò que és únic i artesanal. Cal que desenvolupin habilitats que els diferenciïn, com la creativitat, l’autenticitat i la capacitat de crear peces amb una identitat pròpia. Aquest serà el seu gran avantatge en un món cada vegada més mecanitzat.

I aplicat al sector de l’audiovisual i el multimèdia?

Aquí trobem una àrea on la intel·ligència artificial té un impacte directe i significatiu. Aquest àmbit és una barreja d’art i tecnologia, i la IA ja està transformant molts dels processos creatius.

Tanmateix, la clau per preparar professionals competents i rellevants és formar persones amb un criteri propi, capaços de crear projectes diferents i innovadors, amb un perfil que reflecteixi una personalitat única i autèntica. Això és el que realment marcarà la diferència. Els alumnes que passin pels nostres estudis sense treballar aquesta part més personal – sense construir una identitat, sense definir què volen ser, cap on volen anar i què volen comunicar – probablement no trobaran el seu lloc en el sector.

En canvi, aquells estudiants que entenguin que el futur radica en ser diferents de la resta, que desenvolupin una visió pròpia i tinguin el valor d’aportar coses noves, seran els que destacaran. Aquests professionals no només dominaran la intel·ligència artificial com una eina al seu servei, sinó que crearan tendències i noves modes que no naixeran de la tecnologia, sinó del talent i la creativitat humana que hi haurà darrere.

En aquest sentit, el nostre objectiu és ajudar els estudiants a construir una base sòlida de coneixements tècnics, però també a potenciar la seva creativitat i a definir la seva pròpia veu, ja que això és el que realment els permetrà sobresortir en un món cada cop més automatitzat.

Com s’adaptaran els plans d’estudis dels graus universitaris de l’ERAM a les necessitats del sector professional, comptant amb la nova eina que és la IA?

Un dels aspectes més interessants de la intel·ligència artificial (IA) és la seva capacitat per augmentar la productivitat i eliminar tasques rutinàries, cosa que és especialment rellevant en el context educatiu. Per això, la nostra visió és integrar la IA com una eina al servei de professors i alumnes en els nostres estudis, sempre adaptant-se a cada disciplina i assignatura.

Una de les aplicacions més prometedores és en la tutorització personalitzada dels alumnes. La IA permetrà que cada estudiant pugui aprendre al seu propi ritme. Com? Creant tutors personalitzats basats en els continguts de cada assignatura, capaços de respondre en qualsevol moment a les preguntes dels alumnes sobre aquella matèria. Això significarà que ja no serà necessari que el professor dediqui hores específiques de tutoria per respondre sempre les mateixes preguntes. Els estudiants tindran accés a aquesta assistència immediata, cosa que els farà més autònoms i facilitarà el seu aprenentatge.

Aleshores, quin serà el paper del professor? Els docents es dedicaran a aquells aspectes que van més enllà de la rutina. Gràcies a la seva experiència, podran ajudar els alumnes a fer connexions i trobar solucions creatives que la intel·ligència artificial no és capaç de proporcionar. Així, el professor serà imprescindible per guiar l’estudiant en problemes específics, projectes complexos i desenvolupament personalitzat, oferint una orientació única i adaptada.

Pel que fa als aspectes pràctics i creatius, la IA també serà una eina clau per millorar la productivitat. Per exemple, si abans dissenyar un logotip per a una empresa podia requerir molt de temps, ara amb les instruccions adequades a la IA, aquest procés es pot fer en qüestió de minuts. Això no només estalvia temps, sinó que permet a l’alumne explorar més opcions i iteracions en menys temps, accelerant el procés creatiu.

Aquesta evolució també implicarà que els programes i softwares s’hauran de transformar. En lloc de basar-se únicament en clics amb el ratolí, els softwares del futur funcionaran principalment amb ordres verbals o escrites que l’estudiant proporcionarà. Però aquí és on rau la gran diferència: l’alumne que tingui una riquesa interior, una bona formació i creativitat serà capaç d’aprofitar al màxim aquestes eines per crear coses noves i innovadores. En canvi, aquells amb menys bagatge o criteri propi es veuran limitats, ja que la IA, per molt potent que sigui, depèn de la qualitat de les ordres i idees que rebi.

En definitiva, la IA ens ajudarà a eliminar tasques repetitives i poc productives, permetent centrar-nos en el que realment importa: les idees, la creativitat i el pensament crític. Aquesta integració ens obrirà un ventall d’oportunitats per treballar més ràpid i millor, potenciant al màxim el talent humà i la seva capacitat d’innovar.

Quina formació estan rebent actualment els docents a nivell d’IA?

Com a institució amb 25 anys d’història, sempre hem treballat amb tecnologies emergents. Quan vam començar, internet era gairebé inexistent, poca gent tenia correu electrònic i les pàgines web eren una novetat. Al llarg dels anys, ens hem anat adaptant a les múltiples tecnologies que han anat sorgint, entenent-les com una eina per ser més ràpids i eficients en el nostre treball.

Actualment, amb l’impacte de la intel·ligència artificial (IA), estem oferint formació específica als nostres docents per garantir que entenen aquestes noves eines i saben com integrar-les de manera efectiva als seus continguts i metodologies.

La formació en IA inclou:

1. Comprensió del funcionament de les eines d’IA:
   Els docents estan rebent formació per entendre com funcionen les intel·ligències artificials, especialment aquelles aplicades al seu àmbit de treball. Això inclou eines per a la creació de textos, disseny gràfic, edició de vídeo, generació d’imatges i altres tecnologies vinculades a les disciplines que s’ensenyen a l’escola.
   
2. Integració en els plans d’estudi:
   Aprenen a incorporar l’ús de la IA com a eina pedagògica dins de les assignatures, ajudant els alumnes a ser més productius i eficients sense perdre de vista el procés creatiu i el desenvolupament d’un criteri propi.
   
3. Detecció de l’ús d’IA per part dels estudiants:
   Formem els professors perquè puguin detectar si els alumnes fan ús de la IA en les seves tasques i, més important, perquè puguin valorar si l’han utilitzat correctament. L’objectiu no és penalitzar l’ús de la IA, sinó ensenyar a fer-ne un ús adequat i ètic.
   
4. Creació de criteris comuns:
   Estem treballant conjuntament per establir normes clares sobre què es permet fer als alumnes amb IA i què no. Això inclou fomentar que primer aprenguin els processos manuals abans de passar a l’automatització. Així assegurem que els estudiants desenvolupin una comprensió profunda i no depenguin exclusivament de les eines automàtiques.

La nostra filosofia és que la tecnologia, inclosa la intel·ligència artificial, ha de ser una eina per potenciar la creativitat i no un substitut del coneixement i les habilitats. Per això, formem els docents perquè apliquin un equilibri entre processos manuals i automatitzats en l’ensenyament.

Tot i que la IA permet als estudiants treballar més ràpidament i produir més en menys temps, considerem essencial que desenvolupin una base sòlida de coneixement i un criteri propi que els permeti fer un ús intel·ligent i creatiu de les eines tecnològiques.

En definitiva, estem formant als nostres docents per ser referents en la implementació de tecnologies emergents, assegurant que els nostres alumnes tinguin una formació actualitzada i competitiva en un món cada vegada més digital i automatitzat.

Has trobat resistència per part d’alumnes o professors a l’aplicació de la IA?

En general, no hem detectat una resistència significativa ni per part dels docents ni per part dels alumnes a l’hora d’incorporar la intel·ligència artificial (IA) en els processos d’aprenentatge. Tant els professors com els estudiants han mostrat una actitud oberta i proactiva envers aquesta tecnologia, entenent-la com una eina útil per facilitar el treball i augmentar la productivitat.
La resistència no prové de les persones, sinó de la pròpia tecnologia. Actualment, la intel·ligència artificial generativa encara presenta limitacions importants. Tot i que se n’ha parlat molt i sovint es debat sobre el seu gran potencial, la realitat és que, a dia d’avui, aquesta tecnologia encara no és capaç de satisfer plenament algunes necessitats específiques.

És probable que aquesta situació canviï a curt termini, atesa la velocitat amb què la IA està evolucionant. Possiblement, en un any o menys, les eines d’intel·ligència artificial seran més robustes i madures, cosa que permetrà superar les mancances actuals i fer un salt qualitatiu en la seva utilitat.

El nostre històric treball amb tecnologies emergents ens ha ensenyat que la resistència sol ser més aviat una qüestió d’adaptació a les possibilitats reals de la tecnologia que no pas una oposició al seu ús. En aquest cas, no hi ha hagut una resistència activa; al contrari, docents i alumnes s’han mostrat disposats a explorar i integrar aquestes eines.

Quan la IA sigui capaç de complir plenament amb les expectatives, esdevindrà una peça clau en el nostre entorn educatiu i professional. Mentrestant, continuem formant-nos i experimentant amb ella per aprofitar al màxim les seves capacitats actuals i estar preparats per al futur.

Com t’imagines la universitat d’aquí a deu anys donant per suposat que la IA continuarà existint?

D’aquí a deu anys, amb una intel·ligència artificial plenament integrada en el nostre dia a dia, la universitat haurà experimentat una transformació radical. No serà un espai carregat de softwares o eines específiques, sinó un entorn centrat en el descobriment, la recerca i la innovació.

Imagino una universitat on les eines tradicionals hagin desaparegut. En el seu lloc, cada estudiant comptarà amb un assistent virtual intel·ligent capaç de respondre a qualsevol instrucció. Aquest assistent podrà automatitzar tasques complexes, eliminant la necessitat d’aprendre a utilitzar eines específiques o processos manuals.

Amb aquesta automatització, el focus es desplaçarà de “com utilitzar les eines” a què volem crear i per què ho volem fer.

La universitat del futur serà un espai ple de:

• Laboratoris: Espais per experimentar amb noves tecnologies, metodologies i idees.
• Tallers: Llocs per materialitzar conceptes i provar coses que no s’han fet mai abans.
• Entorns col·laboratius: Zones per explorar noves tendències i treballar amb altres estudiants i professionals per desenvolupar projectes innovadors.

Aquí és on es fomentarà la creativitat i l’esperit innovador, ajudant els estudiants a explorar nous camins i a desenvolupar idees que facin avançar les seves disciplines.

El paper dels docents canviarà significativament. Ja no dedicaran temps a ensenyar com utilitzar eines concretes perquè aquestes ja estaran completament automatitzades. En canvi, el seu rol serà:

• Actuar com mentors, ajudant els estudiants a descobrir el seu camí, a trobar el seu propòsit i a explorar nous horitzons.
• Orientar-los amb preguntes com: “Per què no explores aquest camí?” o “I si proves aquesta altra idea?”
• Aportar criteri, experiència i una visió que vagi més enllà del que pot oferir la intel·ligència artificial.

Aquesta universitat serà sempre a l’avantguarda, explorant noves tendències i liderant el camí cap al futur. Serà un lloc on:

• Els estudiants no només aprenguin, sinó que descobreixin i experimentin.
• Es promogui la recerca d’allò que fa que cadascú sigui únic i diferent.
• Es formi una nova generació de professionals capaços de dominar la tecnologia, però amb una visió humana i creativa que no es pot automatitzar.

En resum, la universitat del futur serà un espai de creativitat i exploració, on la intel·ligència artificial no serà l’objectiu, sinó la palanca que ens permetrà anar més enllà del que mai havíem imaginat.