Entrevista a Sílvia Escuder i Laura Pujol: coordinadores del Grau en Arts Escèniques.

Per la Sílvia Escuder i la Laura Pujol, coordinadores del Grau en Arts Escèniques, el grau va més enllà d’aprendre l’ofici i preparar-te pel sector professional; hi ha un component molt important de creixement personal per l’alumnat.

Sílvia, què fas i què has fet a l’ERAM?

Sílvia:
Faig la coordinació pedagògica del Grau en Arts Escèniques i imparteixo classes de llenguatges del cos. M’interessa sobretot l’expressió corporal com a eina global per a l’actor: emoció, veu, energia…

Sílvia Escuder (Agramunt, J.)

Compagino la docència amb els treballs que faig com a actriu. Recentment, fora de l’ERAM, he estrenat a Temporada Alta un text de Ferran Joanmiquel, docent de dramatúrgia i arts escèniques aplicades, que ell mateix ha dirigit; Una Dona Sense Nom, obra produïda pel Teatre La Mercantil, de Balaguer.

I tu Laura?

Laura Pujol (Agramunt, J.)

El que busquem és connectar l’alumnat amb el món professional al llarg dels quatre anys aprofitant les oportunitats de territori així com obrint-nos al públic amb projectes com els Àmbits de Creació o la Mostra Esfera.

“Venen amb una necessitat profunda d’expressar-se i descobrir-se a través de les arts escèniques.” – Sílvia Escuder

Com és el perfil de l’alumnat d’Arts Escèniques de l’ERAM?

Sílvia:
L’alumnat d’aquest grau te una transformació increïble des que entren amb 18 anys fins que surten amb 22 o 23 anys, quan es graduen. Quan comencen i els preguntem els seus referents en les arts escèniques, solen ser exclusivament referents cinematogràfics. Veuen moltes sèries però poc teatre. Tot i això, venen amb una necessitat profunda d’expressar-se i descobrir-se a través de les arts escèniques. És a dir, perquè hi ha una necessitat de comunicació, de ser elles mateixes a partir del teatre. Hi ha una necessitat d’estar viu a l’escenari, de descobrir-se com són.

Una cosa que cada any veig i em sembla preciosa és la capacitat de meravellar-se per cada coneixement nou que reben a classe, és un descobriment constant i els obre la mentalitat a molts nivells. Jo que ara ja tinc uns anys de trajectòria, cada any veig aquesta capacitat de meravellar-se i amarar-se i que tot els travessa, tot és una descoberta. Cal mantenir viva la flama i la curiositat pel que ens rodeja, pel que està passant, per l’ésser humà, per allò que ens apropa i que ens allunya al mateix temps. 

Laura:
Sí, molts arriben sense saber expressar exactament aquesta intuïció, però saben que el teatre els permetrà explorar-se. Es tracta de persones que volen tenir una relació poètica i estètica amb el món. A mesura que passen pel grau, fan una transformació personal molt visible, la seva manera de veure les coses canvia, i s’obren a nous referents.

“Treballem tenint en compte la singularitat de cada alumne, no treballem per crear actors model, treballem per crear professionals amb veu pròpia.” – Laura Pujol

Quin creieu que és el punt fort del grau?

Sílvia:
Quan l’alumnat entra a primer, potser tenen una idea sobre el que volen fer en acabar, però durant els quatre anys de grau obtenen coneixements i experiència aplicables a tots els perfils professionals del sector. Així veiem com creixen amb les experiències, i això els permet descobrir-se mentre estudien i en acabat tenen opcions molt variades, no s’hauran especialitzat en un perfil professional abans ni de conèixer-lo realment.

“Necessitem el grup per créixer i formar-nos escènicament, és indispensable en aquest ofici.” – Sílvia Escuder.

Un altre punt fort del grau és l’aprenentatge de la creativitat, de poder proposar. Això els obliga a preguntar-se qui soc jo respecte al món, què vull, com em vull expressar, com em posiciono davant el que m’envolta. Tenir criteri i ser conscients per decidir cap a on volen anar. Trobar la veu pròpia. Això és un punt molt fort que es treballa des de primer, a diferents assignatures. Donar les eines perquè explorin, decideixin i s’equivoquin, evidentment, per continuar creixent i aprenent. I tot això, amb una consciència del que significa treballar amb el grup. Com treballo des de l’escolta a l’altre, des de la humilitat, des del respecte. Necessitem el grup per créixer i formar-nos escènicament, és indispensable en aquest ofici.

Un altre punt fort és que hi ha un ambient molt familiar. Som una gran família. La cura que hi ha cap a l’alumnat i el seu aprenentatge és personal, respectant el procés, l’escolta i les necessitats individuals. 

Els professors ens reunim regularment. Hi ha un consell pedagògic que treballa juntament amb tot el col·lectiu de professorat per anar millorant. És un grau que està viu, que es va transformant. Ens adaptem a les necessitats pedagògiques del pla d’estudis i de l’alumnat per ser coherents, adaptant-nos a les necessitats pedagògiques dels alumnes. 

Laura:
La nostra força és que treballem de manera singular i transversal. Com que l’accés és a partir la selectivitat o un cicle superior oficial, sense filtres ni proves d’accés extres, entren perfils d’alumnat molt variat. Crec que és una cosa molt positiva, tenir aquest ventall plural ens enriqueix. Per això, treballem tenint en compte la singularitat de cada alumne, no treballem per crear actors model, treballem per crear professionals amb veu pròpia.
El grau no només és teòric, sinó molt pràctic. L’alumnat te àmbits de creació des del primer any i fan projectes que els connecten amb el món real. Potser el projecte amb el qual culminen el grau, que és el seu Treball Final de Grau, és l’oportunitat per presentar-se al sector. De projectes de TFG hem pogut veure com s’han anat creant companyies que han funcionat i estan en actiu.

Prova de nivell durant els primers dies de curs del 2023-24. D’esquerra a dreta, Sílvia Escuder, Aïna R. Marés, Montserrat Cristau i Alberto Díaz.

Què li diríeu a algú que vol estudiar arts escèniques però te dubtes?

Sílvia:
Primer de tot, cal escoltar-se i preguntar-se què és el que em fa dubtar. Què és el que et fa dubtar? La por, els prejudicis, la vergonya, el fet de pensar que no seré capaç? Si algú no està convençut, pot esperar. No cal tenir 18 anys per començar a formar-te en aquest ofici. Un cop comences, però, cal molt de treball, autodisciplina, compromís, esforç, evidentment. És una manera de viure. Ha d’haver-hi una necessitat que t’impulsa a voler fer-ho i continuar fent-ho. Una necessitat íntima, vital. Però si la seva intuïció els porta cap aquí, els diria que provessin. La universitat, especialment ERAM, és un espai molt proper on donem suport a l’alumnat des del primer moment, i això ajuda molt a fer el pas. També cal tenir clar que tot son petites decisions, quin grau estudiaràs no ha de ser una gran decisió. Sempre pots redirigir-te, no passa res per provar-ho i canviar de decisió després.

“És molt ampli el sector i hi cabem totes, s’estan generant nous llocs i moltes sortides laborals.” – Laura Pujol

Laura:
Jo els diria que vinguessin a conèixer l’escola, que siguin part del públic de les exhibicions que fem per veure com evoluciona el nostre alumnat i per on passaran si finalment decideixen fer el grau.

L’ERAM és un lloc molt acollidor i els professors estan molt implicats en el creixement dels alumnes, no només acadèmic, sinó personal.
Cal que tinguin clar que en aquest grau es donen les eines perquè l’alumnat tingui els coneixements base, després tu com a professional sempre t’has de continuar formant. Un ofici és com una marató, sempre s’ha de continuar aprenent. Cal que et preguntis de què vols parlar, quina és la teva proposta com a professional. Cal que provis i t’equivoquis i tornis a provar, anar aprenent i anar construint un camí de forma autònoma. 

Una reflexió que m’agrada fer a les joves que volen entrar al grau és; vols treballar en el sector de les arts escèniques o vols ser famós? Perquè son dues coses diferents. És molt ampli el sector i hi cabem totes, s’estan generant nous llocs i moltes sortides laborals.